Les noves formes de contractació temporal de la reforma laboral, a examen

Les noves formes de contractació temporal previstes a la recent reforma laboral van ser protagonistes d’una sessió informativa organitzada per la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) el 15 de març passat a l’edifici ONCE de Barcelona. La sessió, presentada pel vicepresident de la federació Àlex Bosch, va tenir com a ponent Carlos Gabino Rey Marca, director de l’Àrea de Relacions Laborals de MeHRs Recursos Humans,  acompanyat per l’advocada i responsable del departament jurídic i laboral de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), Marisol Morales. El ponent va començar recordant que ens trobem davant una norma pendent de desenvolupar, amb la consegüent “inseguretat jurídica” que significa i les “interpretacions contraposades” que se’n poden fer. Per això caldrà esperar l’actuació de tribunals i de la inspecció de Treball. Rey destacà d’altra banda la importància que sigui una norma pactada per govern, sindicats i patronal i que persegueix, sobretot, “acabar amb la temporalitat excessiva” del nostre mercat de treball. En el nou escenari, explicà Rey, és important canviar de xip i veure que ara ens trobem davant un altre tipus de contractes on, en principi, la contractació es presumeix indefinida i, per tant, la temporalitat ha de quedar molt acotada i justificada. Però si bé es podia haver optat per fomentar i incentivar la contractació indefinida, el que s’ha fet és reduir el ventall de la contractació temporal fent-la més rígida i potenciar l’acció inspectora i unes sancions que no només augmenten sinó que en alguns casos tenen efecte multiplicador. Després de mencionar els nous contractes formatius (no canvien gaire), Carlos Gabino Rey Marca va parlar de les noves modalitats de contractes de duració determinada, com ara el contracte per circumstàncies de la producció, el contracte per oscil·lació de la demanda (per a llançaments de nous productes, per a activitats o contractes no habituals, per cobrir vacances…i  que seran d’aplicació sempre que no respongui als requisits d’aplicació del contracte fix-discontinuo), el contracte de curta durada (fins a 90 dies, ha d’atendre situacions ocasionals, previsibles i de durada reduïda i delimitada) i el contracte de substitució (d’un treballador amb dret a reserva el lloc de feina). Així, si no hi ha una causa justificada de la temporalitat, va dir l’expert, el contracte serà fix. Alhora, es potencien els mecanismes de conversió dels contractes temporals en indefinits. L’expert  va parlar així mateix, entre d’altres, de la penalització dels contractes de menys de 30 dies, de la desaparició del contracte d’obra o serveis, de l’encadenament de contractes, de la contractació a través d’ETT i de punts que encara s’han de regular en el conveni principal i que són fonamentals, com el de la “crida” (llamamiento) i que haurà de definir mentrestant l’empresa. Per a Rey, el contracte fix discontinu serà sens dubte el contracte estrella del nou sistema i es podrà fer en el cas de treballs de naturalesa estacional o vinculats a activitats productives de temporada. També s’hi podrà recórrer en casos que, no sent d’aquesta naturalesa, siguin de prestació intermitent, amb períodes d’execució concrets. També es podrà aplicar en l’execució de contractes mercantils o administratives que, sent previsibles, formin part de l’activitat ordinària de l’empresa,  així com per part de les ETT si compleixen els requisits. En cada contracte que es faci, va dir Rey, serà fonamental tenir en compte els diferents requisits que s’han de complir i, en tot cas, aplicar el sentit comú.