El perfil català de Centre Especial de Treball, les noves obligacions, els riscos i problemes de futur, temes del Fòrum-CET amb el director general Josep Vidal

El Model d'inclusió Laboral de Persones amb Discapacitat a Catalunya va ser el títol del Fòrum-CET organitzat per la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) i que va ser exposat pel director general d'Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives del departament de Treball de la Generalitat, Josep Vidal, el 15 de març passat a l’hotel Ilunion de Les Corts, a Barcelona. En una primeta part de la seva intervenció, Josep Vidal va exposar el marc normatiu d’aquest model, encapçalat per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu article 27, que estableix que “els estats han de reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres”. A nivell estatal, aquest dret  queda recollit en el Reial Decret legislatiu 1/2013 i el 818/2021 de programes comuns d’activació per a l’ocupació del Sistema Nacional d’Ocupació. A escala catalana, la Generalitat té competències executives i pot desenvolupar programes comuns o impulsar-ne de propis. En aquest sentit, Vidal va dir que “les polítiques d'inserció laboral que desenvolupem des de la Generalitat de Catalunya i des de la Direcció General d'Economia Social estan centrades en les persones treballadores amb discapacitat. Aquesta és la prioritat” i va recordar que en ocasions aquestes polítiques, centrades en els drets i les necessitats de les persones, “poden no ser compreses quan les mires des d’una vessant de gestió empresarial”. Perfil dels CET Després de definir què ha de ser, segons la llei, un centre especial de treball, va dir que a Catalunya hi ha actualment uns 200, amb un perfil que ha evolucionat des dels primers, nascuts a l’empara d’associacions o fundacions de pares i/o familiars, que donaven feina sobretot a persones amb discapacitat intel·lectual amb especials dificultats. Des del 2011, ha augmentat el nombre de centres amb forma jurídica de societat limitada i s’ha reduït el d’entitats sense ànim de lucre. Els CET donen feina a  més de 16.000 persones (unes 5.000 més que el 2011) i els perfils que més s’hi han incorporat són els de persones amb discapacitat física o sensorial amb poc grau de discapacitat i majors de 50 anys, i població jove amb trastorns de salut mental. Les principals activitats a què és dediquen són la manufactura, la neteja i la jardineria. Mentrestant ”la inserció a l’empresa ordinària des dels CET, malgrat les modificacions que l’han facilitat, continua estancada, de forma que la finalitat que la normativa inicial preveia com a pont per a persones que es poguessin incorporar a l’empresa ordinària, no s’està donant”. D’altra banda, ha crescut el percentatge de treballadors contractats als CET respecte els contractats en empresa ordinària, on “la contractació està estancada” va dir, mentre creix a l’administració (no es tenen dades, però seria important conèixer-les). A  més, va afegir, han  crescut, en contractes nous, els contractes temporals (un 90% dels contractes són temporals), amb un índex de rotació en ascens (del 33 en els CET d’entitat sense ànim de lucre, del 40% en els mercantils), molt per sobre del que es registra a l’empresa ordinària. S’haurà de veure què passa amb la reforma laboral. Creix igualment el nombre de CET que es dedica a facility services. Tot seguit, exposà algunes problemàtiques del sector, com ara la infradotació pressupostària per part de la conferència sectorial i el canvi de paradigma que s’està detectant en l’empresa ordinària, que d’uns anys ençà està deixant de contractar directament persones amb discapacitat i opta per contractar serveis als CET, cosa que pot ajudar a explicar la major contractació per part dels CET de treballadors poc qualificats i en sectors d’escàs valor afegit. També explicaria que, amb excepcions, hi ha pocs CETS en els àmbits industrial i tecnològic. Tampoc hi ha gaire estratègies d’oferir formació des dels centres especials de treball (la normativa preveu itineraris formatius a través d’equips professionals), ja que aquesta es dedica majoritàriament a la formació obligatòria en prevenció de riscos laborals. Altres riscos que s’estan detectant són la creació, per part de grans grups empresarials, de CET que assumeixen activitats no principals de l’empresa per poder complir amb la quota del 2 per cent o amb les mesures alternatives. Accions del departament En la darrera part de la seva ponència, Josep Vidal exposà les accions desenvolupades des del departament, tot destacant l’augment “molt significatiu de pressupost des del 2016 i fins el 2023” per als CET, que ha passat de 60 milions el 2016 a 132 milions el 2023; un model amb un màxim i un mínim de subvenció al suport salarial, en funció del grau de discapacitat dels treballadors i de l’aportació de l’Estat, donant més suport a les persones amb més dificultats, les dones i els majors de 45 anys. I per facilitar el trànsit a l’empresa ordinària es demana que el treballador estigui inscrit al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), de forma que aquest li pugui fer arribar ofertes de feina i tingui constància de les seves necessitats formatives. Finalment, explicà l’exigència d’uns mínims d’inserció a l’empresa ordinària, que fins a la nova regulació no era obligatòria, i l’esforç que obligarà a fer als CET, així com l’establiment d’una ràtio salarial com a element corrector de la subvenció. Reversió del pas a l’ordinària En el col·loqui posterior, moderat per l’expresident de FECETC i president de FEACEM Catalunya, Rafael Ruano, es va plantejar que l’empresa ordinària no és la solució pe a molts treballadors, que no podrien accedir al món laboral si no fos per mitjà dels CET, així com les dificultats de molts treballadors que no tenen les eines per passar pel SOC, la necessària coordinació que hauria d’existir entre els departaments de Drets Socials i Treball i l’envelliment de les plantilles. També es va parlar de la possibilitat de revertir el trànsit a l’empresa ordinària del treballador amb discapacitat si l’experiència no funciona, a la qual cosa el director general va dir que no hi ha cap problema que el CET, si encara té la plaça lliure, contracti de nou el treballador. Així mateix, es va debatre sobre els percentatges de creixement dels CET subvencionables anualment en funció de les plantilles mitjanes, unes fórmules que, en opinió de Josep Vidal, certament són millorables. Els plans per augmentar els índex de contractació a l’empresa ordinària, la necessitat de suport al llarg de tota la vida laboral (per la qual cosa seria més recomanable comptar amb plans de suport, com a mínim, plurianuals) són altres temes que es van discutir en la trobada. Precisament, i atès l’interès del tema i la bona acollida del format fa que la FECETC s’hagi proposat organitzar trobades similars un cop al trimestre, segons va anunciar el president, Josep Maria Solanellas. A més de l’interès del tema que es proposa, són una bona ocasió de fer pinya a la federació i perquè els responsables de CET es coneguin entre ells, s’adonin que els seus problemes i neguits són compartits i, fins i tot, estableixin sinèrgies i col·laboracions entre ells.